Bloc de l'Associació Humanista

Revista Humanistes/Humanistas 03

2012-01-18T09:01:00.000-08:00

Mensaje bilingüe

Este enero de 2012 hemos publicado la revista "Humanistas 03".

Humanistas 03. Contenido. Enero a marzo 2012:

01 Humanistas 03 Editorial.
02 El movimiento 15M.
03 Humanismo en las elecciones autonómicas.Antoni Ramis Caldentey.
04 Reacciona. José Luis Sanpedro.
05 Revista Namaste. Alberto Fraile.
06 Buthán, un reino en busca de la felicidad. Alberto Fraile.
07 Algunas ideas sobre la amistad... valoressociales (II). Pere Carrió Villalonga.
08 Radio solidaria y amiga. Mª Magdalena GalianaLloret.

http://es.scribd.com/doc/78356463/Humanistas-03

Esperamos que sea de su agrado e interés.

....................................

Aquest gener de 2012, hem publicat la revista "Humanistes 03".

Humanistes 03. Contingut. Gener a març 2012:

01 Humanistes 03 Editorial.
02 El moviment 15M.
03 Humanisme a les eleccions autonómicas.Antoni Ramis Caldentey.
04 Reacciona. José Luis Sanpedro.
05 Revista Namaste. Alberto Fraile.
06 Buthan, un regne a la recerca de la felicitat. Alberto Fraile.
07 Algunes idees sobre l'amistat ... valoressociales (II). Pere Carrió Villalonga.
08 Ràdio solidària i amiga. M ª Magdalena GalianaLloret.

http://es.scribd.com/doc/78356458/Humanistes-03

Esperem que sigui del seu grat i interès.

Un saludo cordial / Salutacions cordials

Antoni Ramis Caldentey
http://arc46.com

_______________________________
Associació Humanista de Comunicació
http://www.balearweb.net/archumanista
e-mail:
archumanista@gmail.com
http://es.groups.yahoo.com/group/archumanista
archumanista@yahoogroups.com
____________________________

“Humanistas”, revista de la Asociación Humanista de Comunicación (AHC), y del grupo Humanistes – Humanistas:

http://www.balearweb.net/archumanista/

http://www.facebook.com/pages/Associaci%C3%B3-Humanista-de-Comunicaci%C3%B3/124843310876713

Grupo: http://www.facebook.com/groups/151516548222416/

Puedes mandar tus colaboraciones, comentarios o sugerencias a:
archumanista@gmail.com , indicando en el asunto: Para publicar en “Humanistas”

Si quieres participar y atender la participación de los otros, puedes subscribirte a los grupos de comunicación del “Arc Mediterrani” (en catalán) o del “Arco Atlántico” (en castellano):

Mediterrani: Arc-Mediterrani-Illes-Balears-subscribe@yahoogroups.com

Atlántico: Arco-Atlantico-subscribe@yahoogroups.com

Documentos de l’Asociación Humanista de Comunicación:
http://es.scribd.com/HumanistesHumanistas

Revista “Humanistas”: http://www.balearweb.net/archumanista/revista/
.

Ens ajudes a posar en marxa...?

2012-01-13T16:21:00.000-08:00

Tota persona té dret a un habitatge digne

Ens ajudes a posar en marxa dos habitatges tutelats per a persones amb discapacitat?

Rebut, per correu electrònic, de Bartolomé Rigo Roca (INTRESS)

Des d’Intress i Gira-sol sol·licitam la col·laboració de particulars i empreses per poder posar en marxa i donar atenció a persones amb malaltia mental i/o amb discapacitat, en dos habitatges tutelats de 10 i 6 places.

Les cases estan ubicades a Llucmajor i a Palma (Mallorca). En elles, atendre a una persona usuària, suposa una quota mensual aproximada de 1.800 euros, quantitat que no tots els sol·licitants poden sufragar per si mateixos i que com bé sabem l'administració pública no té capacitat per arribar a tots els que la necessiten. Per això sol·licitam aportacions individuals o d'empreses, en la quantitat que es consideri oportuna. És a dir, es pot fer una aportació puntual, mensual o anual.

Les donacions realitzades té una desgravació d'un 25% en l'IRPF o del 35% en l'Impost de societats.

Per col·laborar amb nosaltres només cal enviar un mail a:
migjorn@intress.org autoritzant-los a domiciliar un rebut amb la freqüència, quantitat que es vol aportar i el vostre número de compte o bé fent una transferència a DONACIONS LA CAIXA:
2100 0792 61 01 00745885, indicant clarament el nom complet i DNI / CIF perquè puguem comunicar la desgravació.

Què suposa un pis tutelat per a la persona usuària?
- Atenció 365 dies l'any.
- Convivència
- Manutenció, fomentant l'autonomia per a les compres i els menjars.
- Suport i formació en les habilitats bàsiques de la vida diària (higiene personal, neteja de roba, gestió econòmica, etc).
- Atenció personal i suport mèdic-psiquiàtric.
- Accions d'integració en la comunitat amb activitats d'oci.

Perquè les persones amb discapacitat i persones amb malaltia mental puguin accedir a aquests serveis que s'ofereixen a la habitatges, cal el finançament privat. Ajuda'ns! Per més informació consultar arxiu adjunt o enviar correu electrònic a:
migjorn@intress.org

També podeu contactar amb nosaltres si teniu interès en visitar les instal·lacions personalment i veure la feina que portem a terme.

INTRESS centra el seu treball en la gestió de centres i serveis socials en cinc àrees prioritàries: Gent Gran, Salut Mental, Infància i Família, Dona i Respostes a la Violència. Declarada d'utilitat pública pel Ministeri de l'Interior el 2004, Intress va iniciar la seva tasca el 1984 amb l'objectiu de contribuir a la promoció, gestió i millora de la qualitat dels serveis socials i d'atenció a les persones, amb compromís i professionalitat.

Ana González, directora Zona Est

INTRESS
http://www.intress.org/

INTRESS cat 932.172.664 (zona nord)
INTRESS ib 971.715.029 (zona est)
INTRESS mad 915.616.988 (zona centre)

Descarrega el tríptic i ofreix la teva ajuda

Declaración Universal de los Derechos Humanos

2010-10-12T16:25:00.000-07:00

Declaración Universal de los Derechos Humanos

El 10 de diciembre de 1948, la Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó y proclamó la Declaración Universal de Derechos Humanos, cuyo texto completo figura en las páginas siguientes. Tras este acto histórico, la Asamblea pidió a todos los Países Miembros que publicaran el texto de la Declaración y dispusieran que fuera "distribuido, expuesto, leído y comentado en las escuelas y otros establecimientos de enseñanza, sin distinción fundada en la condición política de los países o de los territorios".

PREÁMBULO
Considerando que la libertad, la justicia y la paz en el mundo tienen por base el reconocimiento de la dignidad intrínseca y de los derechos iguales e inalienables de todos los miembros de la familia humana;
Considerando que el desconocimiento y el menosprecio de los derechos humanos han originado actos de barbarie ultrajantes para la conciencia de la humanidad, y que se ha proclamado, como la aspiración más elevada del hombre, el advenimiento de un mundo en que los seres humanos, liberados del temor y de la miseria, disfruten de la libertad de palabra y de la libertad de creencias;
Considerando esencial que los derechos humanos sean protegidos por un régimen de Derecho, a fin de que el hombre no se vea compelido al supremo recurso de la rebelión contra la tiranía y la opresión;
Considerando también esencial promover el desarrollo de relaciones amistosas entre las naciones;
Considerando que los pueblos de las Naciones Unidas han reafirmado en la Carta su fe en los derechos fundamentales del hombre, en la dignidad y el valor de la persona humana y en la igualdad de derechos de hombres y mujeres, y se han declarado resueltos a promover el progreso social y a elevar el nivel de vida dentro de un concepto más amplio de la libertad;
Considerando que los Estados Miembros se han comprometido a asegurar, en cooperación con la Organización de las Naciones Unidas, el respeto universal y efectivo a los derechos y libertades fundamentales del hombre, y
Considerando que una concepción común de estos derechos y libertades es de la mayor importancia para el pleno cumplimiento de dicho compromiso;
LA ASAMBLEA GENERAL proclama la presente DECLARACIÓN UNIVERSAL DE DERECHOS HUMANOS como ideal común por el que todos los pueblos y naciones deben esforzarse, a fin de que tanto los individuos como las instituciones, inspirándose constantemente en ella, promuevan, mediante la enseñanza y la educación, el respeto a estos derechos y libertades, y aseguren, por medidas progresivas de carácter nacional e internacional, su reconocimiento y aplicación universales y efectivos, tanto entre los pueblos de los Estados Miembros como entre los de los territorios colocados bajo su jurisdicción.

Artículo 1.
Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros.

Artículo 2.
Toda persona tiene todos los derechos y libertades proclamados en esta Declaración, sin distinción alguna de raza, color, sexo, idioma, religión, opinión política o de cualquier otra índole, origen nacional o social, posición económica, nacimiento o cualquier otra condición.
Además, no se hará distinción alguna fundada en la condición política, jurídica o internacional del país o territorio de cuya jurisdicción dependa una persona, tanto si se trata de un país independiente, como de un territorio bajo administración fiduciaria, no autónomo o sometido a cualquier otra limitación de soberanía.

Artículo 3.
Todo individuo tiene derecho a la vida, a la libertad y a la seguridad de su persona.

Artículo 4.
Nadie estará sometido a esclavitud ni a servidumbre, la esclavitud y la trata de esclavos están prohibidas en todas sus formas.

Artículo 5.
Nadie será sometido a torturas ni a penas o tratos crueles, inhumanos o degradantes.

Artículo 6.
Todo ser humano tiene derecho, en todas partes, al reconocimiento de su personalidad jurídica.

Artículo 7.
Todos son iguales ante la ley y tienen, sin distinción, derecho a igual protección de la ley. Todos tienen derecho a igual protección contra toda discriminación que infrinja esta Declaración y contra toda provocación a tal discriminación.

Artículo 8.
Toda persona tiene derecho a un recurso efectivo ante los tribunales nacionales competentes, que la ampare contra actos que violen sus derechos fundamentales reconocidos por la constitución o por la ley.

Artículo 9.
Nadie podrá ser arbitrariamente detenido, preso ni desterrado.

Artículo 10.
Toda persona tiene derecho, en condiciones de plena igualdad, a ser oída públicamente y con justicia por un tribunal independiente e imparcial, para la determinación de sus derechos y obligaciones o para el examen de cualquier acusación contra ella en materia penal.

Artículo 11.
1. Toda persona acusada de delito tiene derecho a que se presuma su inocencia mientras no se pruebe su culpabilidad, conforme a la ley y en juicio público en el que se le hayan asegurado todas las garantías necesarias para su defensa.
2. Nadie será condenado por actos u omisiones que en el momento de cometerse no fueron delictivos según el Derecho nacional o internacional. Tampoco se impondrá pena más grave que la aplicable en el momento de la comisión del delito.

Artículo 12.
Nadie será objeto de injerencias arbitrarias en su vida privada, su familia, su domicilio o su correspondencia, ni de ataques a su honra o a su reputación. Toda persona tiene derecho a la protección de la ley contra tales injerencias o ataques.

Artículo 13.
1. Toda persona tiene derecho a circular libremente y a elegir su residencia en el territorio de un Estado.
2. Toda persona tiene derecho a salir de cualquier país, incluso del propio, y a regresar a su país.

Artículo 14.
1. En caso de persecución, toda persona tiene derecho a buscar asilo, y a disfrutar de él, en cualquier país.
2. Este derecho no podrá ser invocado contra una acción judicial realmente originada por delitos comunes o por actos opuestos a los propósitos y principios de las Naciones Unidas.

Artículo 15.
1. Toda persona tiene derecho a una nacionalidad.
2. A nadie se privará arbitrariamente de su nacionalidad ni del derecho a cambiar de nacionalidad.

Artículo 16.
1. Los hombres y las mujeres, a partir de la edad núbil, tienen derecho, sin restricción alguna por motivos de raza, nacionalidad o religión, a casarse y fundar una familia, y disfrutarán de iguales derechos en cuanto al matrimonio, durante el matrimonio y en caso de disolución del matrimonio.
2. Sólo mediante libre y pleno consentimiento de los futuros esposos podrá contraerse el matrimonio.
3. La familia es el elemento natural y fundamental de la sociedad y tiene derecho a la protección de la sociedad y del Estado.

Artículo 17.
1. Toda persona tiene derecho a la propiedad, individual y colectivamente.
2. Nadie será privado arbitrariamente de su propiedad.

Artículo 18.
Toda persona tiene derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión; este derecho incluye la libertad de cambiar de religión o de creencia, así como la libertad de manifestar su religión o su creencia, individual y colectivamente, tanto en público como en privado, por la enseñanza, la práctica, el culto y la observancia.

Artículo 19.
Todo individuo tiene derecho a la libertad de opinión y de expresión; este derecho incluye el de no ser molestado a causa de sus opiniones, el de investigar y recibir informaciones y opiniones, y el de difundirlas, sin limitación de fronteras, por cualquier medio de expresión.

Artículo 20.
1. Toda persona tiene derecho a la libertad de reunión y de asociación pacíficas.
2. Nadie podrá ser obligado a pertenecer a una asociación.

Artículo 21.
1. Toda persona tiene derecho a participar en el gobierno de su país, directamente o por medio de representantes libremente escogidos.
2. Toda persona tiene el derecho de accceso, en condiciones de igualdad, a las funciones públicas de su país.
3. La voluntad del pueblo es la base de la autoridad del poder público; esta voluntad se expresará mediante elecciones auténticas que habrán de celebrarse periódicamente, por sufragio universal e igual y por voto secreto u otro procedimiento equivalente que garantice la libertad del voto.

Artículo 22.
Toda persona, como miembro de la sociedad, tiene derecho a la seguridad social, y a obtener, mediante el esfuerzo nacional y la cooperación internacional, habida cuenta de la organización y los recursos de cada Estado, la satisfacción de los derechos económicos, sociales y culturales, indispensables a su dignidad y al libre desarrollo de su personalidad.

Artículo 23.
1. Toda persona tiene derecho al trabajo, a la libre elección de su trabajo, a condiciones equitativas y satisfactorias de trabajo y a la protección contra el desempleo.
2. Toda persona tiene derecho, sin discriminación alguna, a igual salario por trabajo igual.
3. Toda persona que trabaja tiene derecho a una remuneración equitativa y satisfactoria, que le asegure, así como a su familia, una existencia conforme a la dignidad humana y que será completada, en caso necesario, por cualesquiera otros medios de protección social.
4. Toda persona tiene derecho a fundar sindicatos y a sindicarse para la defensa de sus intereses.

Artículo 24.
Toda persona tiene derecho al descanso, al disfrute del tiempo libre, a una limitación razonable de la duración del trabajo y a vacaciones periódicas pagadas.

Artículo 25.
1. Toda persona tiene derecho a un nivel de vida adecuado que le asegure, así como a su familia, la salud y el bienestar, y en especial la alimentación, el vestido, la vivienda, la asistencia médica y los servicios sociales necesarios; tiene asimismo derecho a los seguros en caso de desempleo, enfermedad, invalidez, viudez, vejez u otros casos de pérdida de sus medios de subsistencia por circunstancias independientes de su voluntad.
2. La maternidad y la infancia tienen derecho a cuidados y asistencia especiales. Todos los niños, nacidos de matrimonio o fuera de matrimonio, tienen derecho a igual protección social.

Artículo 26.
1. Toda persona tiene derecho a la educación. La educación debe ser gratuita, al menos en lo concerniente a la instrucción elemental y fundamental. La instrucción elemental será obligatoria. La instrucción técnica y profesional habrá de ser generalizada; el acceso a los estudios superiores será igual para todos, en función de los méritos respectivos.
2. La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana y el fortalecimiento del respeto a los derechos humanos y a las libertades fundamentales; favorecerá la comprensión, la tolerancia y la amistad entre todas las naciones y todos los grupos étnicos o religiosos, y promoverá el desarrollo de las actividades de las Naciones Unidas para el mantenimiento de la paz.
3. Los padres tendrán derecho preferente a escoger el tipo de educación que habrá de darse a sus hijos.

Artículo 27.
1. Toda persona tiene derecho a tomar parte libremente en la vida cultural de la comunidad, a gozar de las artes y a participar en el progreso científico y en los beneficios que de él resulten.
2. Toda persona tiene derecho a la protección de los intereses morales y materiales que le correspondan por razón de las producciones científicas, literarias o artísticas de que sea autora.

Artículo 28.
Toda persona tiene derecho a que se establezca un orden social e internacional en el que los derechos y libertades proclamados en esta Declaración se hagan plenamente efectivos.

Artículo 29.
1. Toda persona tiene deberes respecto a la comunidad, puesto que sólo en ella puede desarrollar libre y plenamente su personalidad.
2. En el ejercicio de sus derechos y en el disfrute de sus libertades, toda persona estará solamente sujeta a las limitaciones establecidas por la ley con el único fin de asegurar el reconocimiento y el respeto de los derechos y libertades de los demás, y de satisfacer las justas exigencias de la moral, del orden público y del bienestar general en una sociedad democrática.
3. Estos derechos y libertades no podrán, en ningún caso, ser ejercidos en oposición a los propósitos y principios de las Naciones Unidas.

Artículo 30.
Nada en esta Declaración podrá interpretarse en el sentido de que confiere derecho alguno al Estado, a un grupo o a una persona, para emprender y desarrollar actividades o realizar actos tendientes a la supresión de cualquiera de los derechos y libertades proclamados en esta Declaración.

WEB original:
http://www.un.org/es/documents/udhr/
.

Declaració Universal dels Drets Humans

2010-10-12T15:26:00.000-07:00

Declaració Universal dels Drets Humans

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar i proclamar la Declaració Universal de Drets Humans, el text complet figura en les pàgines següents. Després d'aquest acte històric, l'Assemblea va demanar a tots els Països Membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos "distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d'ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris ".

Preàmbul
Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món;
Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l'adveniment en el futur d'un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana;
Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l'ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l'opressió;
Considerant que és també essencial de fomentar l'establiment de relacions amistoses entre les nacions;
Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l'ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones, i que s'han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d'una més gran llibertat;
Considerant que els estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals;
Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d'aquest compromís,

L'Assemblea General
Proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.

Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.

Article 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.

Article 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.

Article 5
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Article 6
Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.

Article 7
Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.

Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.

Article 9
Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.

Article 10
Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.

Article 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.

Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.

Article 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat.
2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països.
2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.

Article 15
1. Tot individu té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.

Article 16
1. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
3.La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.

Article 17
1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.

Article 19
Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.

Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.

Article 21
1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.
2.Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.

Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.

Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.

Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.

Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.

Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.

Article 27
1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.

Article 28
Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.

Article 29
1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.
2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.

Article 30
Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.

WEB original:
http://www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/dudh.htm
.

Porto Alegre. Otro mundo es posible. Prólogo

2010-10-12T14:35:00.000-07:00

Muchos Autores, MANUEL MONEREO Y MIGUEL RIERA (editores): “Foro Social Mundial. Porto Alegre. Otro mundo es posible”. Edición propiedad de El Viejo Topo. Tercera edición: Octubre de 2002. Barcelona. España. (para todos quienes puedan aconsejamos adquirir el libro original).
El Viejo Topo (propietario) y Asociación Humanista de Comunicación (recopilador para el web) os ofrecen esta guía para cambiar hacia un mundo mejor, hacia un mundo justo.

“Foro Social Mundial. Porto Alegre. Otro mundo es posible”
1 PRÓLOGO
MANUEL MONEREO Y MIGUEL RIERA
¿Realmente es posible otro mundo? Las más de doce mil personas que, llegadas de todos los rincones del planeta, participaron en el Foro Social Mundial celebrado en Porto Alegre del 25 al 30 de enero de 2001, creen que sí. y no sólo lo creen: luchan para conseguirlo.
Pocas veces se ha podido asistir a un debate tan intenso y profundo sobre el modelo de dominación capitalista contemporáneo que usualmente denominamos globalización. y nunca antes se había atisbado con tanta claridad la idea de que el cambio es posible, aunque vaya a ser una batalla larga y difícil. y tampoco se había manifestado antes con tanta fuerza algo de lo que Porto Alegre se convirtió en testimonio: la alianza entre intelectuales críticos de izquierda y los movimientos sociales alternativos; una alianza que está causando preocupación en el corazón del sistema.
Porque el sistema, esta vez sí, anda preocupado: por su propia situación de crisis, limitada pero reiterativa, y porque si Seattle representó la resistencia, Porto Alegre ha establecido un diagnóstico y esbozado una propuesta. Una preocupación que se visibiliza en el intento de diálogo con Porto Alegre que se hizo desde Davos, confiriendo así al Foro Social Mundial el estatus de interlocutor de los dueños del mundo.

UN DIAGNÓSTICO SOBRE ÉL MUNDO
El diagnóstico efectuado en Porto Alegre subraya la matriz imperialista del proceso de globalización y su contenido subalternizador en lo cultural, lo económico y lo político, así como su carácter profundamente depredador, que está agravando la crisis ecológico-social del planeta. Ello es así por:
1. La tendencia, intrínseca al propio modelo, hacia la exclusión social, efecto de un proceso real de explotación a escala mundial en el que la deuda, el deterioro de los términos del intercambio y los beneficios son aspectos del mismo.
2. La creciente concentración de poder económico y político en torno a esos "estados privados sin fronteras" que son las transnacionales, auténticos protagonistas del nuevo orden globalizador. En veinte años se ha pasado de discutir la imposición d un código de conducta alas transnacionales, a discutir un código de conducta de los estados impuesto por ellas, del cual el sus pendido AMI es sólo un ejemplo.
3. La pobreza y las desigualdades han crecido enorme mente en esta fase. Hablar de "rezagados" en el proceso de mejoramiento global resulta, cuanto menos, cínico, cuando de ese pro. ceso global han sido excluidas las cuatro quintas partes de la humanidad y cuando continentes enteros están siendo desconectados de los circuitos en los que estos procesos se originan y reproducen.
4. La tendencia a una remilitarización de las relaciones internacionales que asegure la gobernabilidad de una globalización excluyente y asimétrica que amenaza los delicados equilibrios sobre los que se asienta el modelo, cuyo ejemplo más destacado es el "Plan Colombia". Una remilitarización en la que el papel de EEUU es hegemónico y decisivo, y que puede ejemplificarse en el cambio de la naturaleza de la OTAN, que de pacto defensivo ha pasado a constituirse en fuerza de intervención a nivel planetario.
5. El papel cada vez menos relevante de las democracias realmente existentes para resolver los graves problemas sociales y económicos, sometidas, además, al chantaje creciente de una oligarquía internacional extremadamente reaccionaria y de unas instituciones (FMI, BM, OCDE, etc.) que, una y otra vez, con sus planes de ajuste estructural, condenan a sectores cada vez más amplios de las poblaciones al desempleo, la pobreza y la inseguridad.

DE LA RESISTENCIA A LA PROPUESTA
El debate entre Davos y Porto Alegre puso de manifiesto que el reducido mundo de los ganadores no tiene ninguna alternativa seria que ofrecer a la mayoría mundial de los perdedores. Es más, se evidenció que no existe un propósito real de cambio, ni siquiera una "humanización" del propio modelo. Por el contrario, las gentes de Porto Alegre demostraron que existen, embrionariamente, en los movimientos sociales, en los diversos grupos de trabajo internacionales y en sectores universitarios elementos de la que podríamos denominar una propuesta alternativa a este modelo neoliberal hoy preponderante.
No se trata, desde luego, de un programa detallado, de un programa de gobierno a nivel mundial, para la que no hay ni habrá a medio plazo condiciones, sino de un conjunto de ideas-fuerza, de valores y propuestas articuladas capaces de reflejar demandas sociales y culturales y de articular sujetos y movimientos, con posibilidades de autoconstituirse en actores políticos capaces de intervenir a escala local, regional y mundial.
En Porto Alegre se analizaron las luchas indígenas en Ecuador y Bolivia, el decurso del Movimiento Zapatista tras la victoria de Fox, se dieron a conocer los esfuerzos por reconstruir un movimiento obrero democrático en Argentina después de una de las mayores huelgas de su historia, las luchas del pueblo peruano por salir de una dictadura militar y política dirigida por Fujimori... y el Plan Colombia, que ejemplifica el nuevo modo y los nuevos instrumentos de intervención político-militar de EEUU en América Latina. Sin olvidar, obviamente, los enormes esfuerzos de los trabajadores rurales sin tierra de Brasil que, ya hoy, han conseguido asentar {sin ley de reforma agraria) a más de doscientas mil familias en el rico territorio del país y que van construyendo, desde hace mucho tiempo, una alianza estratégica con los pueblos originarios de Brasil, cada vez más diezmados por la brutalidad de los nuevos y viejos conquistadores.
Pero no se habló sólo de América Latina. Se intentó dar una visión global de África y su creciente desconexión de los circuitos económicos y políticos dominantes; de China y su papel como potencia mundial emergente, así como las contradicciones y límites de su modelo de acumulación. y se habló de la Tríada y de sus relaciones con el Sur del mundo, y de las perspectivas de un nuevo orden internacional.
Se discutieron muchas propuestas alternativas y, sobre todo, se situaron los elementos que podrían configurar un nuevo internacionalismo a la altura de la globalización capitalista hoy dominante. Cuestiones como la tasa Tobin, la condonación de la deuda del Tercer Mundo, las líneas de reforma de las instituciones financieras internacionales, la lucha por un programa real de desarme en el Tercer Mundo, la apuesta por modelos de desarrollo autocentrados, la defensa de todos los derechos humanos incluidos los derechos sociales, ecológicos y políticos, la democratización de la ONU, y la reforma sustancial de la OMC, etc.

¿HACIA UN NUEVO SUJETO POLITICO INTERNACIONAL?
Seguramente, la mayor parte de los participantes en este Foro Social Mundial rechazarían la idea de que en Porto Alegre se estaba constituyendo una Internacional. Por supuesto, lo que se ha gestado ahí no lo es en un sentido clásico, pero todo el mundo es consciente de que la globalización del capital sólo puede ser contrarrestada por la globalización de la resistencia y la formulación de alternativas también globales. Entonces, eso que no acaba de nacer, pero cuyo embrión está creciendo de forma imparable, ¿Puede devenir en un sujeto político internacionalmente organizado? ¿No es, en esta fase del desarrollo del capitalismo, una necesidad real hallar un nuevo tipo de internacionalismo, capaz de aglutinar lo nuevo dotándose de instrumentos de autoorganización y de selección de objetivos, y de establecer alianzas políticas y sociales en los distintos niveles decisorios que hoy configuran la compleja realidad internacional?
Sobre todo ello hallará el lector en este libro suficientes elementos de reflexión. La mayor parte de los textos incluidos aquí corresponden a intervenciones efectuadas en el curso de los debates, o que han sido publicadas en algún medio con explícita referencia al acontecimiento. Hay alguno, sin embargo, escrito con anterioridad, pero que el Foro, por decirlo así, ha "adoptado", incluyéndolo en su Biblioteca de las Alternativas (http://www.forumsocialmundial.org.br). No están todos los textos que son, pues su inclusión daría lugar aun volumen enciclopédico en su tamaño. Pero sí son todos los que están, y en su conjunto ofrecen una visión panorámica de lo que se dijo en Porto Alegre y de cuáles son las propuestas concretas que pueden conducir a configurar una alternativa creíble.
Sí: otro mundo es posible. Un mundo en el que la economía esté al servicio de la humanidad, que renuncie ala guerra como método de resolución de los conflictos, que priorice las necesidades básicas de esas cuatro quintas partes de habitantes del planeta que hoy calificamos con el eufemismo de "desfavorecidos". Un mundo en el que no haya seres humanos que sean considerados "desechables", que proteja a la infancia, que abandone la idea de la homogeneización cultural, que asuma de una vez, en toda su extensión, la igualdad entre los géneros en todo el planeta. Ese mundo es posible. Vale la pena luchar para conseguirlo.

Concentració demà per l'Estatut

2010-07-08T05:48:00.000-07:00

Rebut per correu electrònic de Manel Domenech. Tot i que l'AHC no figura entre les entitats convocants, s'adhereix a la convocatòria.

Amigues i amics,

L'Obra Cultural Balear, juntament amb una plataforma formada per la majoria de partits de Balears (PSIB-PSOE, UM, PSM, ERC, EAV, Iniciativa d'Esquerres, Els Verds i Entesa per Mallorca), ha convocat una concentració contra les repercussions negatives que pot tenir a les nostres illes la sentència de l'Estatut de Catalunya, que tanca el model autonòmic i retalla competències presents a l'Estatut de Balears en matèries com llengua o finançament.

La concentració serà el divendres, 9 de juliol, a les 19.00 hores, a la plaça de Cort de Palma, sota el lema "Som una nació. Nosaltres decidim. En defensa del nostre autogovern".

L'OCB fa una crida a tots els socis i amics de l'entitat a participar-hi, així com a la manifestació de protesta convocada per Òmnium Cultural i altres organitzacions de Catalunya l'endemà, dissabte 10 de juliol, a Barcelona.

Jaume Mateu Martí, president de l'Obra Cultural Balear

Carta de la Tierra

2010-06-24T01:41:00.000-07:00

La Asociación Humanista de Comunicación (AHC) nace como respuesta a una necesidad de comunicación transversal de informaciones y valores humanistas, entre personas que tienen profesiones muy diversas y que pertenecen, o no, a partidos políticos, sindicatos y grupos diferentes, pero que les une la necesidad de la experimentación, sensación y comunicación transversal humanistas.

No pensamos que la persona sea, social y solidariamente, buena en y por sí misma; tenemos muchos ejemplos que nos indican lo contrario, pero si pensamos que la persona es capaz de serlo y, consecuentemente, también de ser responsable y solidaria del crecimiento individual y social, desde el respeto a nosotros mismos y a los demás, así como a nuestras y otras ideas, lenguas, culturas, tierras, naturaleza y medioambiente.

Frente a las imposiciones dogmáticas, autoritarias o violentas reivindicamos la comunicación libre y responsable. Pensamos que sólo mediante la palabra y el consenso se pueden resolver las diferencias y avanzar de forma civilizada y solidaria.

Suscribimos la Carta de la Tierra, la Declaración Universal de los Derechos Humanos y la Carta de Principios del FSM, el compromiso del respeto y defensa para las personas, individual y socialmente, así como el respeto y defensa de su patrimonio natural, ambiental y cultural. Condenamos y rechazamos todas las agresiones y violencias y actitudes de incidencia social derivadas de autoritarismo o dogmatismo.

La mayoría de los miembros de nuestra asociación lo somos también de otras y el serlo de la AHC transversal nos permite poner en comunicación las organizaciones de fines distintos pero coincidentes en el principio humanista: ecológico y social. Si tú vives desde una perspectiva similar (el capital está al servicio de la persona y los intereses particulares supeditados a los comunes y no a la inversa) puedes ser miembro de nuestra asociación, rellenando la ficha adjunta y enviándola a la sede bien por correo postal, bien, como adjunto, por correo electrónico (archumnaista(@)gmail.com). Para poder ser socio hay que tener los 18 años cumplidos. Ficha adjunta (pdf). Idem reescrivible (doc).

La Carta de la Tierra

Preámbulo:

Estamos en un momento crítico de la historia de la Tierra, en el cual la humanidad debe elegir su futuro. A medida que el mundo se vuelve cada vez más interdependiente y frágil, el futuro depara, a la vez, grandes riesgos y grandes promesas. Para seguir adelante, debemos reconocer que en medio de la magnífica diversidad de culturas y formas de vida, somos una sola familia humana y una sola comunidad terrestre con un destino común. Debemos unirnos para crear una sociedad global sostenible fundada en el respeto hacia la naturaleza, los derechos humanos universales, la justicia económica y una cultura de paz. En torno a este fin, es imperativo que nosotros, los pueblos de la Tierra, declaremos nuestra responsabilidad unos hacia otros, hacia la gran comunidad de la vida y hacia las generaciones futuras.

Continuación:

http://www.earthcharterinaction.org/invent/images/uploads/echarter_spanish.pdf

Hoy dia 24 de Junio es el día de San Juan, en el hemisferio norte de la Tierra, el día más largo y la noche más corta. Felicidades a todos los juanes y juanas, locos/as o cuerdos/as.

Mira la luz solar de hoy:

http://24timezones.com/map.htm

Carta de la Terra

2010-06-24T01:27:00.000-07:00

L'Associació Humanista de Comunicació (AHC) neix com a resposta a una necessitat de comunicació transversal d'informacions i valors humanistes, entre persones que tenen professions molt diverses i que pertanyen, o no, a partits polítics, sindicats i grups diferents, però que els uneix la necessitat de l'experimentació, sensació i comunicació transversal humanistes.

No pensam que la persona sigui, social i solidàriament, bona en i per si mateixa; tenim molts exemples que ens indiquen el contrari, però si pensam que la persona és capaç de ser-ho i, conseqüentment, també de ser responsable i solidària del creixement individual i social, des del respecte a nosaltres mateixos i als altres, així com a les nostres i altres idees, llengües, cultures, terres, natura i medi ambient.

Davant les imposicions dogmàtiques, autoritàries o violentes reivindicam la comunicació lliure i responsable. Pensam que només mitjançant la paraula i el consens es poden resoldre les diferències i avançar de forma civilitzada i solidària.

Subscrivim la Carta de la Terra, la Declaració Universal dels Drets Humans i la Carta de Principis del FSM, el compromís del respecte i defensa per a les persones, individualment i socialment, així com el respecte i defensa del seu patrimoni natural, ambiental i cultural. Condemnam i rebutjam totes les agressions i violències i actituds d'incidència social derivades d'autoritarisme o dogmatisme.

La majoria dels membres de la nostra associació ho som també d'altres i el ser-ho de la AHC transversal ens permet posar en comunicació les organitzacions de fins distints però coincidents en el principi humanista: ecològic i social. Si tu vius des d'una perspectiva semblant (el capital està al servei de la persona i els interessos particulars supeditats als comuns i no al revés) pots ser membre de la nostra associació, omplint la fitxa adjunta i enviant-la a la seu bé per correu postal, bé, com a adjunt, per correu electrònic (archumnaista(@)gmail.com). Per poder ser soci cal tenir els 18 anys complerts. Fitxa adjunta (pdf). Idem reescrivible (doc).

La Carta de la Terra

Preàmbul:
Estem en un moment crític de la història de la Terra, en el qual la humanitat ha d'escollir el seu futur. A mesura que el món es torna cada vegada més interdependent i fràgil, el futur depara, alhora, grans riscos i grans promeses. Per seguir endavant, hem de reconèixer que enmig de la magnífica diversitat de cultures i formes de vida, som una sola família humana i una sola comunitat terrestre amb un destí comú. Hem de unir-nos per crear una societat global sostenible basada en el respecte cap a la natura, els drets humans universals, la justícia econòmica i una cultura de pau. Al voltant d'aquest fi, és imperatiu que nosaltres, els pobles de la Terra, declarem la nostra responsabilitat uns cap a altres, cap a la gran comunitat de la vida i cap a les generacions futures.

Continuació:
http://www.fundacioperlapau.org/arxiu_documental/arxiu_document.php?ID=8&tema=Seguretat%20Humana

Avui dia 24 de juny és el dia de Sant Joan, a l'hemisferi nord de la Terra, el dia més llarg i la nit més curta. Felicitats a tots els juanes i Joana, locos/ques o assenyats/des.

Mira la llum solar d'avui:
http://24timezones.com/map.htm
.

Postura de la AHC ante los últimos crímenes de Israel

2010-06-03T17:37:00.000-07:00

Postura de la AHC ante los últimos crímenes de Israel

Israel asesina de nuevo:

El pasado lunes 31 de mayo soldados del ejército israelí han atacado la "Flota de la Libertad", un grupo de seis barcos que transportaba a más de 750 personas con ayuda humanitaria para Gaza, causando entre nueve y 19 muertos, según las cifras aportadas por el Gobierno israelí y las que denuncian medios árabes. Tres españoles -los activistas Manuel Tapial y Laura Arau, y el periodista de Telesur David Segarra- viajaban en la flotilla. Israel reconoce que el asalto se produjo en aguas internacionales y que ha causado 9 muertos además de unos 20 heridos, pero pretende justificar su ataque, no reconoce como acto de piratería y asesinato su ataque y llama hipócritas a todos quienes le han criticado por el hecho, ONU incluida ya que ha expresado su conmoción, indignación y condena del hecho (no así del Gobierno Israelí responsable del mismo).

http://www.abc.es/20100531/internacional-/israel-barco-gaza-201005310606.html

En España una encuesta señala que hasta un 90% de los encuestados condenan el ataque de Isarael. Turquía, país habitualmente “amigo” de Israel en la zona y de quien es el barco abordado y los 9 muertos reconocidos por Israel (según informes de los activistas habría otros muertos que fueron arrojados por la borda del barco) ha llamado urgentemente a su embajador y ha solicitado que la Comisión permanente de la ONU se reúna para condenar el hecho y tomar las medidas disciplinarias correspondientes. En el propio Israel aunque la proporción no es tan clara, muchas personas israelíes han sido capaces de declarar en público que esta acción, de esta manera, es inaceptable y vergonzante.

Santas desvergüenza, imposición y negación de Israel

Israel justifica su ataque como autodefensa de los soldados israelíes. Dice que estos fueron atacados por los miembros de la “flota de la libertad”, que no sería una flota de activistas voluntarios pacíficos de toso el mundo, sino un grupo de terroristas que llevarían un importante arsenal bélico para entregar a Hamas en Gaza (incluso habrían mostrado videos en los que se vería este arsenal, aunque la transparencia y neutralidad de estas afirmaciones y filmaciones es nula y no permite hacer ni creíble ni verosímil su versión de los hechos). Dice que sus soldados fueron atacados con armas blancas y armas de fuego y que su ataque fue una contraofensiva de autodefensa. ¿Pero cómo se puede ser tan desvergonzado? Esto es como aquel que denunciaba que su oponente le había propinado un ojazo en su puño. Ningún barco de la flota de apoyo a Palestina se dirigió hacia ningún barco israelí, y sí lo contrario. Nadie de la mencionada flota abordó ningún barco israelí, sí lo contrario. Nadie de la mencionada flota ocasionó ningún muerto israelí, sí lo contrario. Y todo esto en aguas jurisdiccionales internacionales. La Cancillería israelí también justifica esto porque los activistas habrían declarado que su misión pretendía “romper” el bloqueo de Gaza lo cual autorizaía a Israel a atacar en aguas internacionales. ¿Pero qué bloqueo pretendían romper? Un bloqueo unidireccional impuesto por el propio Israel, declarado ilegal por la ONU y con mandato expreso de la ONU a Israel a que lo cese inmediatamente, con nula obediencia israelí. Y aún tiene la santa desvergüenza de acusar a los pacifistas de desobedecer las resoluciones de la ONU, cuando es Israel quien lo hace.

Unilateralmente, Israel ha transportado a los miembros de la expedición, heridos o no, a una ciudad israelí. Ha declarado el secreto de información de fallecidos, heridos y secuestrados, ha denunciado a los miembros de la expedición como inmigrantes ilegales (a algunos, además de agresión a sus soldados) y les ha solicitado que firmen su deportación voluntaria a sus países de origen. En un primer momento pensaban hacer esto, caso por caso, pero se han dado cuenta de que esto se haría tremendamente largo. Además muchos se negaban a firmar el mencionado documento: ellos no habían entrado ilegalmente en Israel, habían entrado forzados por el ejército israelí. Ellos no querían ir a Israel, ellos querían ir a Palestina. Y consecuentemente han organizado una deportación de cadáveres y todos los arrestados (en masa, como decía nuestro embajador) en conjunto a Turquía. Por lo que se refiere a los españoles han asistido, en Turquía, a los funerales por los voluntarios turcos asesinados y han contado su versión del ataque israelí, mucho más verosímil que la oficial israelí. A la que el portavoz de Exteriores israelí ha negado: Andy David ha declarado, entre otras cosas: “Es indignante”. "Si algo no hacemos los judíos es matar de hambre a otra gente", ha añadido indignado David, tras insistir en que él presenció personalmente cómo todos los detenidos recibían agua y sandwiches tras su traslado al puerto israelí de Ashdod y que en la cárcel de Beer Sheva se les dieron "comidas completas". Lo que es indignante señor es su falsedad e hipocresía, aparte de su diezmo sistemático de la población y casas palestinas, su incautación de domicilios y bienes palestinos y su bloqueo asfixiante. ¿O es que cree que este bloqueo y destrucción que Israel inflige a Palestina no mata de hambre? Menos mal que no niega que lo haga a fuego.

http://www.abc.es/20100603/internacional-internacional/conflicto-gaza-israel-defiende-201006031142.html

Algunos pro israelíes dicen que David se ve obligado a actuar así ante lo peligroso que es el gigante Goliat para asegurar su supervivencia. El gobierno israelí afirma que no actúa ni contra los voluntarios pacifistas de todo el mundo ni contra el pueblo Palestino, sino contra los terroristas de Palestina, organizaciones Hamas y Hesbollah. Pues que Yahvé os conserve y recupere la vista y la puntería, porque quienes reciben en sus carnes (y todos nosotros, en nuestros espíritus) los efectos de vuestras acciones de bloqueo y violencia son los voluntarios y el pueblo palestino (mujeres y niños incluidos). : Si Hamas, como dice Israel en su defensa es una organización terrorista; no obstante el Estado de Israel también es una organización terrorista con muchos más muertos inocentes en su haber que los que tienen Hamas y Hesbollah juntos.

Israel, después de negar, e indignarse por la acusación, que su acción sea una acción criminal, acaba reconociendo su culpabilidad:

Efectivamente, la ONU, organización de paz internacional que nos dimos todos los pueblos del mundo justo finalizada la Segunda Guerra Mundial, precisamente para defrendernos de las atrocidades que se habían cometido en la misma, ha solicitado una comisión internacional de investigación de los hechos ocurridos. Israel no la acepta y sólo acepta una investigación hecha por miembros de su propio Estado con la posibilidad de asistencia de algún observador externo, pero exclusivamente de EEUU y posiblemente amigo. Lo cual es un reconocimiento implícito y explícito de su culpabilidad, porque si todo fuera según su propia versión no tendrían ningún inconveniente en ser investigados por una comisión internacional externa y neutral. Es como si los asesinos comunes exigieran ser sus propios jueces en sus propios juicios.

Postura de la AHC ante estos hechos

Fiel a sus principios constituyentes y a su misión permanente, la Asociación Humanista de Comunicación, afirma con toda su fuerza:

1º Nuestra solidaridad con las familias y amigos de las personas asesinadas, heridas y mal tratadas (no decimos vilipendiadas, porque Israel no tiene entidad ética alguna para ofender a nadie), así como con los pueblos de Turquía, de Palestina y de todas las naciones participantes en la “Flota de la Libertad”.

2º Condena los crímenes, agresiones y violencias cometidos por el ejército y, consecuentemente, el Gobierno de Israel; como condena todas y cada una de las agresiones y violencias. No, por ello, aplaudiría las reacciones agresivas y violentas que estos hechos ocasionaren, sino todo lo contrario, por ser tales, también las condenaría.

3º Aplaude, anima y apoya todas las acciones de diálogo, consenso y paz procedan de donde procedan.

4º anima a las organizaciones internacionales de Europa y ONU a tomar medidas generales de paz en todo el mundo y condena todas las partidistas y la tibieza en condenar cualquier asesinato o agresión. Denuncia la hipocresía de personas y partidos que condenan y exigen la condena de la violencia que viene de ciertas direcciones y no lo hacen (cuando no la aprueban) cuando vienen de otras.

5º Anima a todas las organizaciones y personas a trabajar conjuntamente por la paz y solidaridad entre personas y grupos y contra todas y cualquiera agresión o violencia.

Palma de Mallorca, 4 de junio de 2010

Asociació Humanista de Comunicació (AHC)

http://www.balearweb.net/archumanista

Postura de l'AHC davant els darrers crims d'Israel

2010-06-03T17:26:00.000-07:00

Postura de l'AHC davant els darrers crims d'Israel

Israel assassina de nou:

El passat dilluns 31 de maig soldats de l'exèrcit israelià han atacat la "Flota de la Llibertat", un grup de sis vaixells que transportava més de 750 persones amb ajuda humanitària per a Gaza, causant entre nou i 19 morts, segons les xifres aportades pel Govern israelià i les que denuncien mitjans àrabs. Tres espanyols -els activistes Manuel tàpia i Laura Arau, i el periodista de Telesur David Segarra- viatjaven a la flota. Israel reconeix que l'assalt es va produir en aigües internacionals i que ha causat 9 morts i més d'uns 20 ferits, però pretén justificar el seu atac, no el reconeix com a acte de pirateria i assassinat i diu hipòcrites a tots els qui l'han criticat pel fet , ONU inclosa, ja que ha expressat la seva commoció, indignació i condemna del fet (no així del Govern Israelià responsable).
http://www.abc.es/20100531/internacional-/israel-barco-gaza-201005310606.html

A Espanya una enquesta assenyala que fins a un 90% dels enquestats condemnen l'atac d’Isarael. Turquia, país habitualment "amic" d'Israel a la zona, i de qui és el vaixell abordat i els 9 morts reconeguts per Israel (segons informes dels activistes hauria altres morts que van ser llançats per la borda del vaixell) ha cridat urgentment el seu ambaixador i ha demanat que la Comissió permanent de l'ONU es reuneixi per condemnar el fet i prendre les mesures disciplinàries corresponents. En el propi Israel encara que la proporció no és tan clara, moltes persones israelians han estat capaços de declarar en públic que aquesta acció, d'aquesta manera, és inacceptable i vergonyant.

Santes desvergonya, imposició i negació d'Israel

Israel justifica el seu atac com autodefensa dels soldats israelians. Diu que aquests van ser atacats pels membres de la "flota de la llibertat", que no seria una flota d'activistes voluntaris pacífics de Tot el món, sinó un grup de terroristes que portarien un important arsenal bèl·lic per lliurar a Hamas a Gaza (fins i tot haurien mostrat vídeos en què es veuria aquest arsenal, encara que la transparència i neutralitat d'aquestes afirmacions i filmacions és nul i no permet fer ni creïble ni versemblant la seva versió dels fets). Diu que els seus soldats van ser atacats amb armes blanques i armes de foc i que el seu atac va ser una contraofensiva de autodefensa. Però com es pot ser tan desvergonyit? Això és com aquell que denunciava que el seu oponent li havia clavat un ullot en el seu puny. Cap vaixell de la flota de suport a Palestina es va dirigir cap a cap vaixell israelià, i sí el contrari. Ningú de l'esmentada flota va abordar cap vaixell israelià, sí el contrari. Ningú de l'esmentada flota va ocasionar cap mort israelià, sí el contrari. I tot això en aigües jurisdiccionals internacionals. La Cancelleria israeliana també justifica això perquè els activistes haurien declarat que la seva missió pretenia "trencar" el bloqueig de Gaza la qual cosa autorizaía a Israel a atacar en aigües internacionals. Però quin bloqueig pretenien trencar? Un bloqueig unidireccional imposat pel propi Israel, declarat il·legal per l'ONU i amb mandat exprés de l'ONU a Israel del cessament immediatament, amb nul obediència israeliana. I encara té la santa desvergonya d'acusar als pacifistes de desobeir les resolucions de l'ONU, quan és Israel qui ho fa.

Unilateralment, Israel ha transportat als membres de l'expedició, ferits o no, a una ciutat israeliana. Ha declarat el secret d'informació de morts, ferits i segrestats, ha denunciat als membres de l'expedició com a immigrants il·legals (a alguns, a més, d'agressió als seus soldats) i els ha demanat que signin la seva deportació voluntària als seus països d'origen. En un primer moment pensaven fer-ho, cas per cas, però s'han adonat que això es faria tremendament llarg. A més molts es negaven a signar l'esmentat document: ells no havien entrat il·legalment a Israel, havien entrat forçats per l'exèrcit israelià. Ells no volien anar a Israel, ells volien anar a Palestina. I conseqüentment han organitzat una deportació de cadàvers i tots els arrestats (“en massa”, com deia el nostre ambaixador) en conjunt a Turquia. Pel que fa als espanyols han assistit, a Turquia, als funerals pels voluntaris turcs assassinats i han explicat la seva versió de l'atac israelià, molt més versemblant que l'oficial israeliana. A la que el portaveu d'Exteriors israelià ha negat: Andy David ha declarat, entre altres coses: "És indignant". "Si alguna cosa no fem els jueus és matar de fam a una altra gent", ha afegit indignat David, després d'insistir que ell va presenciar personalment com tots els detinguts rebien aigua i entrepans després del seu trasllat al port israelià d'Ashdod i que a la presó de Beer Sheva se'ls van donar "àpats completes". El que és indignant senyor és la seva falsedat i hipocresia, a part del seu delme sistemàtic de la població i cases palestines, la seva confiscació de domicilis i béns palestins i el seu bloqueig asfixiant. ¿O és que creu que aquest bloqueig i destrucció que Israel infligeix a Palestina no mata de fam? Encara sort que no nega que ho faci a foc. I per què a la presó? Els voluntaris no havien comès cap delicte.

http://www.abc.es/20100603/internacional-internacional/conflicto-gaza-israel-defiende-201006031142.html

Alguns pro israelians diuen que David es veu obligat a actuar així davant el perillós que és el gegant Goliat per assegurar la seva supervivència. El govern israelià afirma que no actua ni contra els voluntaris pacifistes de tot el món ni contra el poble Palestí, sinó contra els terroristes de Palestina, organitzacions Hamas i Hesbollah. Doncs que Jahvè us conservi i recuperi la vista i la punteria, perquè els que reben en les seves carns (i tots nosaltres, en els nostres esperits) els efectes de les vostres accions de bloqueig i violència són els voluntaris i el poble palestí (dones i nens inclosos). Si Hamas, com diu Israel en la seva defensa, és una organització terrorista, l'Estat d'Israel també és una organització terrorista amb molts més morts innocents en el seu haver que els que tenen Hamas i Hesbollah junts.

Israel, després de negar, i indignar-se per l'acusació, que la seva acció sigui una acció criminal, acaba reconeixent la seva culpabilitat:

Efectivament, l'ONU, organització de pau internacional que ens vam donar tots els pobles del món, just finalitzada la Segona Guerra Mundial, precisament per defendre’ns de les atrocitats que s'havien comès en la mateixa, ha sol·licitat una comissió internacional d'investigació dels fets ocorreguts. Israel no l'accepta i només accepta una investigació feta per membres del seu propi Estat amb la possibilitat d'assistència d'algun observador extern, però exclusivament dels EUA i possiblement amic. La qual cosa és un reconeixement implícit i explícit de la seva culpabilitat, perquè si tot fos segons la seva pròpia versió no tindrien cap inconvenient a ser investigats per una comissió internacional externa i neutral. És com si els assassins comuns exigiren ser els seus propis jutges en els seus propis judicis.

Postura de la AHC davant aquests fets

Fidel als seus principis constituents i la seva missió permanent, l'Associació Humanista de Comunicació, afirma amb tota la seva fermesa:

1 La nostra solidaritat amb les famílies i amics de les persones assassinades, ferides i mal tractades (no diem vilipendiades, perquè Israel no té entitat ètica alguna per ofendre ningú), així com amb els pobles de Turquia, de Palestina i de totes les nacions participants en la "Flota de la Llibertat".

2 Condemna els crims, agressions i violències comeses per l'exèrcit i, conseqüentment, el Govern d'Israel, com condemna totes i cadascuna de les agressions i violències. No, per això, aplaudiria les reaccions agressives i violentes que aquests fets ocasionàs, sinó tot el contrari, per ser tals, també les condemnaria.

3 Aplaudeix, anima i dóna suport totes les accions de diàleg, consens i pau procedeixin d'on procedeixin.

4 Anima les organitzacions internacionals d'Europa i ONU a prendre mesures generals de pau a tot el món i condemna totes les partidistes i la tebior a condemnar qualsevol assassinat o agressió (quan es tracte d’un país amic). Denuncia la hipocresia de persones i partits que condemnen i exigeixen la condemna de la violència que ve de certes direccions i no ho fan (quan no l'aproven) quan vénen d'altres.

5 Anima a totes les organitzacions i persones a treballar conjuntament per la pau i solidaritat entre persones i grups i contra totes i qualsevol agressió o violència.
.

Palma de Mallorca, 4 juny 2010

Associació Humanista de Comunicació (AHC)

http://www.balearweb.net/archumanista
.

Un Partit contra la pobresa

2009-05-09T23:13:00.000-07:00

Si, per una raó o d'altra pensaves no votar al teu Partit de sempre, un Partit, que quan li convé, pot pactar amb el seu antagònic, i no pensaves votar, replantaja-t'ho: Potser sigui interesant que el teu vot sigui humanista contra la pobresa en el món.

Tant si els vols votar com si no, si això ho comuniques a tots els teus amics i amigues amb l'encarrec de que ells/elles facin el mateix, d'aquí a uns dies ho sabran (i tindran llibertat i opció) milions de persones. Una abraçada. Antoni

Si, por una razón u otra pensabas no votar a tu Partido de siempre, un Partido, que cuando le conviene, puede pactar con su antagónico, y no pensabas votar, puedes replanteartelo: Quizás sea interesante que tu voto sea humanista contra la pobreza en el mundo.

Tanto si les quieres votar como si no, si lo comunicas a todos tus amigos y amigas con el encargo de que ellos/ellas hagan lo mismo, dentro de unos días lo sabrán (y tendrán libertad y opción) millones de personas.

Un abrazo

Antoni

WEB del Partit: http://www.porunmundomasjusto.com/

III Fòrum Social de Mallorca

2009-03-05T14:47:00.000-08:00

El III Fòrum Social de Mallorca se celebrarà els dies 12, 13, 14 i 15 de març a la seu de l'ONCE a Palma. El tema de fons d'aquesta tercera edició, organitzada per més d'una trentena d'entitats i organitzacions socials mallorquines, se centra en la defensa i recuperació dels serveis públics i socials com un dret democràtic de la ciutadania.

El Fòrum Social de Mallorca assumeix la "Carta de Principis" del Fòrum Social Mundial i s'articula com un espai obert de debat democràtic dels moviments socials de l’illa que s’oposen al neoliberalisme i cerquen la construcció d'una societat que tengui el ser humà com a centre.

Més informació a: www.forumsocialdemallorca.org

TERCER FÒRUM SOCIAL DE MALLORCA (FSMa) PROGRAMA D’ACTIVITATS (12, 13, 14 i 15 de març de 2009, a la seu de l’ONCE, carrer Manacor, 8, Palma: un espai obert als moviments socials, en connexió amb el Fòrum Social Mundial)

DIJOUS, DIA 12 DE MARÇ

19:00 hores: Concert de música tibetana Acte d’inauguració del Tercer Fòrum Social de Mallorca

19:30 hores: Xerrada-col·loqui “El context polític i econòmic del procés de privatització dels serveis públics i socials”, a càrrec de Maria Arántzazu Etxezarreta Zubizarreta, economista del Seminari d’Economia Crítica TAIFA, de Barcelona

21:30 hores: Final de la jornada primera

DIVENDRES, DIA 13 DE MARÇ

19:00 hores: Projecció d’un vídeo sobre serveis públics

19:30 hores: Xerrada-col·loqui “Els acords de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i l’acord general sobre el comerç de serveis en el marc de la Unió Europea”, a càrrec d’Arcadi Oliveres i Boadella, economista i professor de la Universitat de Barcelona

21:30 hores: Final de la jornada segona

DISSABTE, DIA 14 DE MARÇ

9:00 hores: Muntatge de Fireta d’entitats i paradetes de Menjars

9:30 hores: Taula rodona: Educació Catalina Esteva Jofre (COAPA) Biel Caldentey (STEI-i) Marta Carrió Palou (CJIB) Representant de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears
Modera: Miquel Perelló Oliver

11:30 hores: Descans

12:00 hores: Taula rodona: Sanitat Dra. Mª José Hernández Ortiz (ADIBS) José Antonio Gómez Liébana (CAS Madrid) Carlos Martini (Immigració CGT-Balears) M. del Carme Font Morey (Atenció Primària) Representant de la Conselleria de Salut i Consum del Govern de les Illes Balears
Modera: Laura Camargo Fernández

14:00 hores: Dinar. Batucada. Tamborinada. (Propostes de paradetes de menjars, preparats per entitats i ofertats pel restaurant de l’ONCE)

15:30 hores: Taula rodona: Transport Maria Rosa Bueno Castellano (FAAVV) Miguel Morcillo (STIC-CGT) Juan Antonio Salamanca (EMT-USO) M. Lluïsa Gràcia Ruiz (directora general de Mobilitat de l’Ajuntament de Palma) Sr. Gabriel Vicens Mir (conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears)
Modera: Nati de Grado Molinero

17:30 hores: Descans

18:00 hores: Taula rodona: Serveis socials i mitjans de comunicació Nanda Caro (professora de la UIB) Bernat Gelabert Campins (SAD-SOV CG-Balears)) José Momblant (treballador d’IB3) Sra. Josefina Santiago Rodríguez (consellera d’Afers Socials, Promoció i Immigració del Govern de les Illes Balears
Modera: Margalida Maria Ramis Sastre

20:00 hores: Final de la jornada tercera

DIUMENGE, DIA 15 DE MARÇ

9:00 hores: Muntatge de Fireta d’entitats

10:00 hores: Tallers
Sessió primera: ATTAC-Mallorca: Com ens venen la privatització! Metges del Món: Barreres per a l’accés a la salut CGT-Balears: Com queda afectat el món del treball per la privatització dels serveis públics Plataforma per Palestina: Estratègies per a la solidaritat amb Palestina

11:30 hores:
Sessió segona CGT-Balears: Invisibilitat i exclusió social del col·lectiu immigrant Candela Projectes Solidaris: Barri TV, una nova televisió social i participativa Drets Humans de Mallorca: Projecció d’ajudes a altres països (passi de pel·lícula) Federació d’Associacions de Veïns de Palma: La ciutat vertebradora del serveis públics UCTAIB: Economia social: iniciatives econòmiques alternatives

13:00 hores: Acte de cloenda del III Fòrum Social de Mallorca Actuació de la Coral Mata de Jonc

OBSERVACIONS:
Tots els actes es fan a la seu de la Delegació Territorial de l’ONCE (carrer de Manacor, núm 8 - 07006 Palma)

Dissabte 14 i diumenge 15, s’hi realitza també al mateix recinte el Fòrum d’Infants, de mares i pares que participin en el Fòrum, prèvia inscripció gratuïta sol·licitada a correu@forumsocialdemallorca.org

Cadascuna de les tres Comissions de treball (Comunicació, Contenguts i Logística) necessiten, i per això mateix en demanen a totes les entitats organitzadores, gent voluntària que hi col·labori durant els tres dies de durada del III Fòrum Social de Mallorca.

La inscripció a les activitats del Fòrum és oberta a tothom, i la inscripció és gratuïta.

Un cop celebrat el III Fòrum Social de Mallorca, es convoca l’Assemblea de Moviments Socials de Mallorca per a dimecres, 18 de març de 2009, a les 19:00 hores, a l’Espai Solidari (carrer Ramon Berenguer III, 20 baixos, Palma), amb la finalitat d’elaborar propostes concretes i prendre les decisions que més s’adiguin amb els plantejaments fets per les entitats durant els quatre dies de fòrum

La Primera

2009-03-04T02:20:00.000-08:00

Benvinguts al blog de l'Associació: "Arc Humanista de Comunicació":

http://www.mallorcaweb.net/arc46/AHC

El nostre blog:

http://archumanista.blogspot.com/

La nostra adreça electrònica:

archumanista(@)gmail.com

(sense el parentesi. Nosaltres el posam per a evitar correu brossa automàtic).

Si tens els mateixos valors i les mateixes inquietuds i interessos, te pots associar a la nostra associació:

L’associació Humanista de Comunicació va neixer l'any 2004 com resposta a una necessitat de comunicació transversal d’informacions i valors humanistes, entre persones que tenen professions molt diverses i que pertanyen a partits polítics i grups diferents; però que els uneix la necessitat de comunicació transversal i l’experimentació i sensació humanista.

No pensam que la persona sigui, social i solidàriament, bona en si mateixa; tenim molts d’exemples que ens indiquen el contrari; però si pensam que la persona és capaç de ser-ho i, conseqüentment, responsable solidari del creixement individual i social des del respecte a nosaltres mateixos i als altres, així com a les nostres i altres idees, llengües, cultures, terres, natura i medi-ambient.

Front les imposicions dogmàtiques, autoritàries o violentes reivindicam la comunicació lliure i responsable. Pensam que sols mitjançant la paraula i el consens es poden resoldre les diferències i avançar civilitzadament i solidària.

La majoria dels membres de la nostra associació ho som també d’altres i el ser-ho de l’AHC transversal ens permet posar en comunicació les organitzacions de fins distints però coincidents en el principi humanista: ecològic i social. Si tu vius des d’una perspectiva semblant (el capital està al servei de la persona i els interessos particulars supeditats als comuns) pots ser membre, emplenant la fitxa adjunta, de la nostra Associació Humanista de Comunicació (AHC) i enviant-la a la seu: CEPA Son Canals. C./ Son Canals nº 10; 07008. Palma de Mallorca. Illes Balears.

http://www.mallorcaweb.net/arc46/AHC/fitxadassociacioahc.doc

Salutacions cordials

AHC